EL POBLENOU INDUSTRIAL

La Revolució Industrial arriba a Sant Martí de Provençals durant el primer terç del segle xix. La proximitat amb Barcelona i el seu port, l’abundància d’aigua i el baix preu dels terrenys feien de la zona un lloc atractiu per als industrials de Barcelona.

A partir de la dècada de 1870 s’accelera la construcció de fàbriques i el creixement de la població gràcies a l’enderroc de les muralles, a la desaparició de la Ciutadella militar i a l’expansió de Barcelona segons el pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà.

Al barri del Poblenou s’hi estableixen, sobretot, indústries tèxtils, però també s’hi aplega un gran nombre de farineres, a més de fàbriques de molts altres sectors (alimentari, químic, metal·lúrgic, etc.) i nombrosos petits tallers i magatzems. Aquesta gran concentració industrial al barri provoca que el Poblenou comenci a ser conegut amb el sobrenom del «Manchester català».

Paral·lelament, al barri s’hi configura un ric teixit social impulsat, sobretot, per les cooperatives i associacions obreres. Aquestes organitzacions tenen per objectiu millorar les dures condicions de vida dels treballadors, tot proporcionant-los espais per a l’oci, possibilitats de formació, serveis de salut o aliments a bon preu, i són cabdals en la consolidació dels moviments sindicals, que viuen el seu apogeu durant els anys de la Segona República.

No obstant això, en ple franquisme la davallada econòmica fa que moltes grans indústries pleguin o bé s’instal·lin a la perifèria urbana. D’aquesta manera, diversos conjunts fabrils queden buits i sense activitat, mentre que d’altres són subdividits en espais més petits i rellogats. En aquesta època, doncs, apareixen molts petits tallers, obradors tèxtils on es treballa manualment i petites empreses d’economia submergida. Tanmateix, la forta crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 suposa l’estocada definitiva a l’activitat productiva del Poblenou i deixa sense feina centenars de treballadors.

Anys més tard, amb l’empenta dels Jocs Olímpics de 1992, tota l’àrea comença una llarga i profunda transformació, que encara continua. En primer lloc, es construeix la Vila Olímpica i, posteriorment, altres zones del Poblenou també van canviant, en gran part per l’impuls d’iniciatives com ara el 22@ o el Fòrum 2004.

Des del punt de vista urbà, les actuacions més representatives d’aquestes últimes dècades són la urbanització de la part baixa de la Meridiana ―entre Glòries i el Parc de la Ciutadella―, l’obertura de la Diagonal des de Glòries fins al mar, la consolidació del nou front litoral entre la Vila Olímpica i el Besòs, la construcció del Fòrum i Diagonal Mar i la reforma de la zona de les Glòries ―amb l’enderroc de l’anell viari i el nou pla d’ordenació de l’entorn.

Moltes d’aquestes transformacions, sobretot les primeres, van ser poc respectuoses envers el valuós patrimoni industrial del barri i, per tant, tret d’alguna xemeneia aïllada, la majoria de naus industrials van ser enderrocades. Els últims anys, però, la consciència social respecte a la importància històrica i arquitectònica d’aquests edificis ha augmentat significativament i la seva preservació està més protegida normativament.

Per tant, malgrat la pèrdua definitiva d’algunes construccions que avui en dia hauríem preservat, l’important patrimoni industrial que encara es manté dempeus al Poblenou permet explicar un període decisiu de la història de la ciutat, alhora que mostra l’adaptabilitat d’aquestes tipologies a nous usos, com ara equipaments públics, oficines o habitatges.

  • NIVELLS DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

    Els Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic estableixen quatre nivells de protecció:

    • Nivell A. Bé Cultural d’Interès Nacional > decidit per la Generalitat
    • Nivell B. Bé Cultural d’Interès Local > decidit per l’Ajuntament i ratificat per la Generalitat
    • Nivell C. Bé d’Interès Urbanístic > competència absoluta de l’Ajuntament
    • Nivell D. Bé d’Interès Documental

    Per a les tres primeres categories és obligat el manteniment (i, per tant, no és possible l’enderroc), mentre que amb el nivell D es permet l’enderroc després de presentar i ser aprovat un estudi historicoarquitectònic.

  • LLEGENDA CATEGORIES

    S’ha fet una endreça de les edificacions seguint les següents categories:

    • Xemeneies i torres d’aigua
    • Fàbriques amb xemeneia
    • Fàbriques
    • Recintes industrials
    • Altres edificis

  • RECURSOS RELACIONATS

    Poblenou/BCN: l’eix Pere IV i la Diagonal. Guia d’història urbana. Mercè Tatjer, Salvador Clarós i Andrea Manenti. MUHBA. 2012

    Plànol guia. Descripció del Poblenou industrial a partir dels dos eixos protagonistes de la seva evolució i singulars per la seva traça diferenciada en la quadrícula de Cerdà.

    La Ciutat de les Fàbriques. Itineraris industrials de Sant Martí. Mercè Tatjer i Antoni Vilanova. Ajuntament de Barcelona i Museu d’Història de la Ciutat. 2002

    Llibre. Cinc itineraris temàtics per descobrir el passat industrial del barri a través dels seus edificis més representatius.

    Arxiu Històric del Poblenou

    Patrimoni Industrial de Catalunya. Mapa interactiu del patrimoni industrial de Catalunya