INTRODUCCIÓ

L’Eixample projectat per Ildefons Cerdà el 1859 va marcar per sempre més l’urbanisme de Barcelona, però des d’un segle abans la ciutat ja comptava amb un primer barri fora muralles construït a partir d’un projecte racional i unitari, la Barceloneta.

Avui en dia l’urbanisme, l’arquitectura i l’art presents retraten perfectament els aproximadament 260 anys d’història de la Barceloneta. Des de les primeres dècades, en què la vida econòmica girava únicament entorn del mar, passant per la Revolució Industrial, que va omplir el barri de fàbriques, o l’eclosió del sector dels serveis, amb banys, bars i restaurants, fins a acabar amb l’explosió del turisme global i l’aparició de fenòmens com l’especulació immobiliària o la gentrificació.

Octavio Paz afirmava que l’arquitectura és el testimoni menys subornable de la història. Cada edifici reflecteix un moment històric i la societat que el va bastir. Així mateix, ben sovint l’art públic ens parla de fets o personatges cabdals en la història i la cultura del lloc on s’ubiquen les obres.

En aquest sentit, la Barceloneta disposa d’una rica varietat d’edificis i obres artístiques que, ben contextualitzades, permeten entendre l’evolució del barri tant des d’un punt de vista urbanístic com econòmic i social. Aquesta és, doncs, també, una aproximació al patrimoni immaterial de la Barceloneta a través de l’art i l’arquitectura.

  • EL NAIXEMENT D’UN NOU BARRI

    La derrota catalana a la guerra de Successió va tenir grans conseqüències tant per als barcelonins com per a la ciutat construïda.

    Tenint en compte que a una banda de la ciutat ja hi havia el castell de Montjuïc, i amb l’objectiu de controlar i sotmetre una població contrària a la nova monarquia, el règim de Felip V pren la decisió de bastir una gran ciutadella militar a l’altre costat de Barcelona. El projecte de l’enginyer militar Joris Prosper van Verboom preveu, a més, crear una àmplia esplanada defensiva davant la fortalesa, la qual implica l’enderroc d’una bona part del barri de la Ribera, el més rebel i econòmicament més dinàmic de la ciutat. Per tant, un enderroc pensat, també, com una forma de càstig i humiliació a una població hostil.

    L’any 1716 es col·loca la primera pedra de la Ciutadella i un any més tard s’inicia la demolició del barri, que afecta 38 carrers, 1.016 habitatges i unes 5.000 persones. En total, es fa desaparèixer el 17% de la superfície de la Barcelona del moment, tot obligant els ciutadans a esfondrar les seves pròpies cases.

    Alguns d’aquests habitants marxen a poblacions veïnes, altres busquen allotjament a la resta de la ciutat i una part es desplaça a la petita península que separa la platja del port, on s’instal·len a la zona de barraques. Al mateix temps, el 1718, l’enginyer Verboom fa un primer projecte per a la futura Barceloneta, que acaba caient en l’oblit i no s’arriba a construir. Caldrà esperar trenta anys perquè es faci el pla definitiu i uns anys més perquè es converteixi en realitat, però mentrestant els antics habitants de la Ribera segueixen malvivint en infrahabitatges.

  • EL PROJECTE URBANÍSTIC

    Un altre enginyer militar, Juan Martín Cermeño, desenvolupa l’any 1749 el projecte definitiu de la Barceloneta per iniciativa del capità general Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos, marquès de la Mina.

    El projecte de «la petita Barcelona», un gran exemple de l’urbanisme racional del segle de les llums, preveu una retícula d’illes constituïdes com fileres de deu cases unifamiliars de dues plantes cada una. Els quinze carrers paral·lels al port tenen una amplada de 7,5 metres, mentre que les vies perpendiculars són una mica més amples, de fins a 9,3 metres. Uns carrers, per tant, ben il·luminats i airejats. L’orientació nord-sud dels carrers i les illes, en el seu sentit llarg, respon a la voluntat militar de controlar, de la Ciutadella estant, tot allò que succeeix als carrers del barri i a la necessitat d’entrar-hi ràpidament en cas de revoltes. El projecte preveu, també, dues grans places: una, la plaça de la Barceloneta, amb l’església de Sant Miquel del Port; l’altra, on s’acabà construint el mercat, per a activitats comercials. Pel que fa a les cases, totes tenen dues plantes de 8,4 x 8,4 metres i doble orientació, excepte les dels extrems de cada illa, les quals disposen de tres façanes.

    La primera pedra del barri es col·loca el 1753 i, tan bon punt es completa el que preveia el projecte inicial, la Barceloneta continua creixent seguint la mateixa lògica urbana. Així mateix, les cases previstes ben aviat comencen a ser subdividides fins a arribar als coneguts «quarts de casa» (cada planta de l’habitatge original es divideix en dos habitatges d’uns 28 m2). Més endavant, amb l’entrada al segle xix, s’hi comencen a construir remuntes, que canvien completament la fisonomia del barri.

  • LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SEGLE XIX

    Durant els seus primers cent anys l’economia de la Barceloneta roman fortament vinculada al mar en tots els seus aspectes (pesca, construcció de vaixells, activitats portuàries, etc.), però a partir de mitjan segle xix el sector industrial comença a guanyar pes. La proximitat del port, la prohibició de l’Ajuntament d’instal·lar noves màquines de vapor a l’interior de la ciutat emmurallada (1846) i la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Mataró, amb una estació terminal al nord del barri (1848), fan que la Barceloneta esdevingui una zona interessant per ubicar-hi noves indústries.

    Així, amb la implantació, entre d’altres, de la Nuevo Vulcano (1834), els Gasòmetres (1840) –origen de la Catalana de Gas, dedicada inicialment a l’enllumenat públic per gas–, la foneria Domènech (1848), els Tallers Alexandre (1849), La Maquinista Terrestre i Marítima (1855) o els Tallers Escuder (1872), el barri passa a combinar l’activitat marítima amb la industrial i la Barceloneta esdevé el bressol de la indústria metal·lúrgica i mecànica catalana.

    El port a una banda, la platja a una altra i la ubicació d’una bona part d’aquestes grans indústries, a més de l’eix ferroviari i la ciutadella militar, a la zona nord del barri, converteixen la Barceloneta en un territori força aïllat de la resta de la ciutat i en limiten el creixement. Tot i això, a finals del segle xix s’urbanitza l’«Eixample de la Barceloneta» sobre les antigues hortes d’en Gurri, a la banda nord, on es concentraran la majoria d’edificis modernistes.

    Ja a la primera meitat del segle xx, les grans indústries són substituïdes gradualment per tallers i petita indústria molt més diversificada i, finalment, el 1963 tanca la fàbrica més emblemàtica de la Barceloneta, La Maquinista.

  • LES TRANSFORMACIONS PELS JOCS OLÍMPICS

    Al llarg del segle xx a la Barceloneta es desenvolupa un nou sector econòmic a l’entorn de l’oci vinculat al mar. La popularització de les platges com a espais de lleure i esport i l’aparició dels primers banys possibiliten, a més, el desenvolupament progressiu del sector de la restauració, el qual, davant la manca de control i regulació, va creixent directament sobre la sorra de la platja amb construccions precàries.

    Amb la democràcia acabada de recuperar, Barcelona veu en la possibilitat d’organitzar uns jocs olímpics l’oportunitat per dur a terme grans transformacions urbanes, necessàries després dels gairebé quaranta anys de dictadura.

    L’any 1986 s’aprova el PERI (Pla Especial de Reforma Interior) de la Barceloneta i el mateix any la ciutat és designada seu dels Jocs Olímpics de 1992.

    A partir d’aquell moment la dignificació de l’espai públic, la recuperació del front marítim i la reorganització de la mobilitat (amb la construcció de les rondes) són alguns dels projectes més importants que es posen en marxa a Barcelona i tindran un fort impacte en la Barceloneta.

    En pocs anys el barri experimenta importants canvis en tot el seu perímetre: d’una banda, la renovació de les façanes portuària i marítima (i la consegüent desaparició dels xiringuitos de platja i l’ambient popular que generaven al seu entorn); d’una altra, la construcció de la Ronda Litoral i la urbanització del parc de la Barceloneta.

    Aquestes transformacions milloren clarament les condicions del barri però també posen les bases perquè, amb la irrupció del turisme de masses i la globalització econòmica, la gentrificació esdevingui un dels principals problemes d’aquest barri popular que, malgrat tot, segueix lluitant per preservar la seva identitat i, sobretot, la seva gent.

  • «CONFIGURACIONS URBANES», PROJECTE D’ART PÚBLIC

    Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics, Barcelona també crea l’Olimpíada Cultural, un ambiciós programa concebut per promoure la cultura en totes les seves expressions.

    «Configuracions urbanes», projecte d’exposició artística a l’espai públic dels barris de la Ribera i la Barceloneta, és impulsat per l’Olimpíada Cultural amb l’objectiu de reforçar el vincle, mitjançant l’art, entre aquests dos barris històrics de la ciutat, un vincle que té el seu origen en la derrota de Catalunya a la guerra de Successió.

    Comissariat per Glòria Moure, el projecte pretén apropar l’art a la ciutadania, i per això es demana als vuit artistes convidats que les obres estiguin en sintonia amb l’entorn físic i humà i estableixin un diàleg amb l’espai on s’instal·len.

    La ubicació de les obres fa que aquesta exposició col·lectiva i permanent també es pugui entendre com un itinerari artístic que baixa des de la Ribera fins a la Barceloneta seguint aquest ordre:

    • James Turrell: Deuce Coop. Convent de Sant Agustí
    • Jaume Plensa: Born. Passeig del Born
    • Ulrich Rückriem: Sense títol (quatre falques). Pla de Palau
    • Lothar Baumgarten: Rosa dels vents. Plaça Pau Vila
    • Mario Merz: Crescendo appare. Pla de Miquel Tarradell
    • Juan Muñoz: Una habitació on sempre plou. Plaça del Mar
    • Rebecca Horn: L’estel ferit. Platja de la Barceloneta
    • Jannis Kounellis: Balança romana. Carrers Miquel Boera, Andrea Dòria i Conreria (originalment a Pepe Rubianes amb Baluard)

    Avui en dia aquestes obres conviuen amb peces que ja eren prèviament als carrers i places del barri i amb d’altres que han estat produïdes i instal·lades més recentment. Totes elles es troben recollides en aquesta publicació.

  • NIVELLS DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

    Els Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic estableixen quatre nivells de protecció:

    • Nivell A. Bé Cultural d’Interès Nacional > decidit per la Generalitat
    • Nivell B. Bé Cultural d’Interès Local > decidit per l’Ajuntament i ratificat per la Generalitat
    • Nivell C. Bé d’Interès Urbanístic > competència absoluta de l’Ajuntament
    • Nivell D. Bé d’Interès Documental

    Per a les tres primeres categories és obligat el manteniment (i, per tant, no és possible l’enderroc), mentre que amb el nivell D es permet l’enderroc després de presentar i ser aprovat un estudi historicoarquitectònic.

  • BIBLIOGRAFIA RELACIONADA

    La Barceloneta. Origen i transformació d’un barri, 1753-1994. Ajuntament de Barcelona. 1994

    Barceloneta, un quart de mil·lenni. Ajuntament de Barcelona. 2003

    Barceloneta elements. Catàleg d’elements ornamentals del paisatge urbà de la Barceloneta. Ajuntament de Barcelona. 2014

    La Barceloneta. Guia d’història urbana. Ajuntament de Barcelona. 2014

    Barceloneta & Poblenou. Walk with me. 2015