EVOLUCIÓ HISTÒRICA

El barri de la Marina del Port i del Prat Vermell havia estat una rica zona agrícola que els últims dos segles ha experimentat una transformació notable, especialment ràpida des dels anys 1950-1960.

Durant segles el territori situat a la banda sud-oest de Montjuïc va ser una àrea eminentment agrícola, amb conreus de secà, i ramadera, amb vaques, cabres i ovelles que pasturaven en terrenys pantanosos abans de ser enviades a l’escorxador. Alhora, Can Tunis, el barri de la platja, concentrava una certa activitat pesquera.

Al segle XVIII apareixen les primeres indústries tèxtils, una de les quals, la Fàbrica Bertrand i Serra, va acabar donant nom a la zona (el Prat Vermell) pels colors dels tints que quedaven impregnats a la terra quan les teles s’assecaven al sol sobre els anomenats prats d’indianes.

Més endavant, el 1819, s’obre el canal de la Infanta, el qual permet la transformació dels conreus de secà en els de regadiu. A més, l’existència del canal, juntament amb la prohibició el 1846 d’instal·lar fàbriques a l’interior de la ciutat, afavoreix la implantació d’indústries a la Marina.

A partir de finals del segle XIX, a més de fàbriques, també s’hi instal·len activitats d’oci, com diversos banys i un hipòdrom. Aquest, construït el 1883 amb un aforament per a 2.500 espectadors, va romandre dempeus fins al 1934 i al llarg dels seus cinquanta anys de vida també va servir de camp d’aterratge dels primers prototips d’avió i va acollir partits dels primers equips de futbol de la ciutat.

La substitució progressiva de conreus i pastures per activitats industrials i portuàries rep un impuls definitiu a partir del 1916, quan es crea la Zona Franca, un espai industrial vinculat al port, sense aranzels i amb exempcions fiscals per a l’elaboració, exportació i importació de mercaderies.

La creixent activitat industrial a la zona i el fort creixement demogràfic de la Barcelona dels anys vint, amb el consegüent augment del barraquisme, provoca que entre 1928 i 1929 a la Marina es construeixi un dels quatre barris de Cases Barates de la ciutat, el d’Eduard Aunós, amb més de 500 cases per als barraquistes expulsats de Montjuïc per les obres de l’Exposició Internacional.

El 1952, i per raons semblants, es construeix el barri de Can Clos, on són enviats part dels barraquistes desallotjats de la zona alta de la Diagonal perquè s’hi ha de celebrar el Congrés Eucarístic.

Tot i això, la zona de la Marina roman poc urbanitzada fins als anys seixanta, dècada a partir de la qual el creixement urbanístic s’accelera de manera definitiva.

La primera gran indústria moderna que s’instal·la a la zona és la SEAT, constituïda el 1955, i només divuit anys més tard, el 1973, el Polígon industrial de la Zona Franca ja dona feina a més de 46.000 treballadors.

La SEAT edifica un conjunt de 1.700 habitatges per als seus treballadors (la barriada de Sant Cristòfol), tal com fan altres indústries i promotors públics i privats en aquelles dècades. Així, la Marina es forma a partir de la confluència entre barris o conjunts desenvolupats en diferents moments per acollir els treballadors que arriben a la ciutat: Port, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, la Vinya, Plus Ultra…

Aquests anys, de finals de la dictadura, són una època d’importants moviments socials reivindicatius que, amb la recuperació de la democràcia, pressionen l’Administració i impulsen transformacions que suposen la consolidació del barri: urbanització de nous jardins i zones verdes, construcció d’habitatges i equipaments públics i accés al transport públic, especialment amb l’arribada del metro.

Finalment, des de fa uns anys està en marxa la reurbanització d’una gran zona de la Marina del Prat Vermell que suposarà la construcció de gairebé 11.000 habitatges en 75 hectàrees, a més de nous equipaments i àrees verdes, entre les quals cal destacar el futur parc de les Tretze Roses, d’unes tres hectàrees.

Avui en dia, l’antiga Marina de Sants és un barri viu, dinàmic i amb una àmplia diversitat social i cultural, que lluita per trobar un equilibri entre la voluntat de preservar la seva identitat i la seva història i la necessitat d’adaptar-se a les necessitats urbanes del segle XXI.

  • NIVELLS DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

    Els Plans Especials de Protecció del Patrimoni Arquitectònic estableixen quatre nivells de protecció:

    • Nivell A. Bé Cultural d’Interès Nacional > decidit per la Generalitat
    • Nivell B. Bé Cultural d’Interès Local > decidit per l’Ajuntament i ratificat per la Generalitat
    • Nivell C. Bé d’Interès Urbanístic > competència absoluta de l’Ajuntament
    • Nivell D. Bé d’Interès Documental

    Per a les tres primeres categories és obligat el manteniment (i, per tant, no és possible l’enderroc), mentre que amb el nivell D es permet l’enderroc després de presentar i ser aprovat un estudi historicoarquitectònic.

  • LLEGENDA
    En la versió en paper d’aquest plànol s’han fet servir dos colors diferents per distingir el passat i el present dels barris de la Marina del Port i del Prat Vermell. En color VERD s’han representat els elements i traçats de diferents èpoques històriques que han tingut rellevància a l’hora de conformar la identitat del barri, mentre que en VERMELL hi ha representats tots els elements que perduren avui en dia.

  • CRÈDITS I AGRAÏMENTS

    Part d’aquest plànol-guia ha estat desenvolupat en el marc de la 14a edició d’”Artistes EN RESiDÈNCiA” als instituts de Barcelona”, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu. En queda el testimoni d’aquest blog que va anar descrivint tot el procés setmana rere setmana.

    Alumnes participants

    Ainhoa Hurtado, Alejandro Rubio, Artiyom Isaimto, Bilal Hanafi, Cecilia Mikhaeil, Claudia Cuello, Daniel Castro, Denisse Daza, Hadia Jasim, Imran Syed, Jordan Duván, Judith Aguiló, Natalie Coronel, Noah Touza, Owen Medina, Paul Legaspi, Tatiana Fernàndez, Zulema Boraporaino.

    Docents

    Blanca Navas, Elies Carles, Vanessa Benavente.

    Agraïments

    Fundació Joan Miró, Institut Montjuïc, Equal Saree

  • BIBLIOGRAFIA RELACIONADA

    Donde la ciudad cambia su nombre. Francesc Candel. 1964

    El barri vell de Port. Imatges i records. Ramon Anglès i Gonzàlez. Ajuntament de Barcelona. 1999

    Barcelona. Les cases barates. Diversos autors. Ajuntament de Barcelona. 1999

    Una història de La Marina de Sants. Vides paral·leles. Jordi Ortega Robert. Ajuntament de Barcelona. 2007

    Col·lecció “Conèixer el districte de Sants-Montjuïc”. Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc:

    1. El creixement urbà. 1993

    2. La industrialització. 1993

    3. Pagesos i menestrals. 1994

    7. La Zona Franca. 1996

    11. Els mercats. 2000