- Adreça: Pl. Ramon Calsina 1 (Selva de Mar)
- Projecte: Pere Falqués i Urpí. 1880-1882
- Rehabilitació: Antoni Vilanova i Eduard Simó. 2010-2014
- Categoria: Xemeneia
- Nivell de protecció: B
La Torre de les Aigües és dissenyada per Pere Falqués, aleshores arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, amb l’objectiu de subministrar aigua a Barcelona. El projecte original preveu una torre de 80 metres d’alçada i dos dipòsits a l’interior, però la torre s’inaugura el 1882 inacabada, tal com la coneixem, amb un sol dipòsit i 65 metres d’alçada.
El projecte empresarial fracassa per la salinitat de l’aigua i el 1889 s’atura el proveïment a la població. Després de diversos canvis de propietari, el 1922 és adquirida per Can Girona perquè proveeixi d’aigua el sistema de refrigeració de dos trens de laminació.
La fàbrica metal·lúrgica de Can Girona arribà a ser un dels conjunts industrials més grans del Poblenou. L’origen de l’empresa cal situar-lo al 1860, quan els germans Ignasi i Casimir Girona compren la petita Herrería Barcelonesa, nascuda tres anys abans, i impulsen una gran foneria. L’any 1881 l’empresa es transforma en Materiales para Ferrocarriles y Construcciones i s’especialitza en la construcció de vagons. L’empresa creix constantment i a finals dels anys vint Can Girona ja ocupa 18 hectàrees i dona feina a 2.600 persones.
Durant la Guerra Civil l’empresa és col·lectivitzada i reconvertida en fàbrica d’armament i la torre és coronada amb una bateria antiaèria. Després Can Girona segueix creixent i adopta el nom de Materiales y Construcciones SA (MACOSA). També aleshores es construeix la xemeneia que avui encara podem observar, de 65 metres, la més alta de Barcelona.
A finals dels anys vuitanta els canvis s’acceleren: el 1989 es fusiona amb La Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), el 1990 és adquirida per GEC Alsthom i el 1994 abandona el Poblenou.
Amb la reurbanització de tot l’entorn, només són conservades l’antiga Torre de les Aigües i l’adjacent Casa de les Vàlvules (que avui acullen l’Arxiu Històric del Poblenou i són visitables), així com la xemeneia del carrer Llull.
Més informació a “El patrimoni industrial del Poblenou”
