• Adreça: Sant Joan de Malta 64-78 + Bolívia 103-113 + Perú 46-52 + Rbla. Poblenou 152-160
  • Projecte original:Joaquim Vilaseca i Ribera i Josep Marimon i Cot. 1873
  • Remodelació: Núria Monfort. 2003
  • Ampliació: Josep Llinàs. 2007
  • Nivell de protecció: C
  • Categoria: Fàbrica amb xemeneia

Can Jaumandreu és una de les millors i més representatives mostres del patrimoni industrial del Poblenou, malgrat que del conjunt original només s’ha conservat una sola nau i una xemeneia de planta octogonal i presència imponent gràcies als seus 35 metres d’alçada.

L’antiga fàbrica tèxtil va arribar a tenir més de 600 treballadors, la majoria dones, i, com tantes altres fàbriques del Poblenou, als anys setanta va cessar la seva activitat i els espais es van rellogar a petites empreses. Finalment, l’any 2000 l’Ajuntament adquireix els terrenys amb la intenció de destinar-los a equipament docent.

La nau conservada, de planta baixa i pis, presenta una treballada façana de fàbrica de maó, un interior de tres crugies definides per pilars de fosa i una coberta a dues aigües aguantada amb encavallades de fusta. Les façanes es componen com una successió regular de pilastres lligades per arcs rebaixats i àmplies obertures verticals situades entre les pilastres.

El projecte d’ampliació de Josep Llinàs fuig de les formes i volumetries complexes, habituals en els seus projectes dels últims anys, per recuperar un llenguatge arquitectònic rigorós, proper a l’arquitectura manchesteriana del Poblenou. El projecte pretén «reconstruir» la unitat de l’illa originària amb edificis d’una escala similar. L’arquitecte fa servir les edificacions existents (nau i xemeneia) com referències que guien l’organització del nou conjunt, amb la xemeneia fent de ròtula entre els dos nous edificis. Alhora, amb l’objectiu de crear un conjunt harmònic, els volums de nova construcció utilitzen les característiques principals de l’arquitectura original, com ara les façanes de maó, amb un ritme regular de grans obertures, o les cobertes inclinades. Tot i això, el nou projecte no renuncia a incorporar materials més lleugers, com planxes d’alumini o teixits (una possible referència a l’activitat original de la fàbrica) per filtrar la llum del sol que penetra cap a l’interior.

 

Més informació a “El patrimoni industrial del Poblenou