- Adreça: Llacuna 103-117 + Roc Boronat 116-124 + Sancho de Ávila 145-155
- Projecte original: Primera meitat s. xix
- Remodelació: Jordi Badia (BAAS). 2011
- Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura 2009
- Categoria: Fàbrica amb xemeneia
- Nivell de protecció: C
Can Framis era originàriament una indústria d’acabats tèxtils i actualment acull la col·lecció de pintura catalana contemporània de la Fundació Vila Casas.
Antoni Vila Casas, farmacèutic, empresari, col·leccionista d’art i impulsor de la Fundació, explica: «L’elecció d’aquestes naus perquè alberguin el museu no és casual ni està vinculada a qüestions estètiques. Volia un espai que relacionés les meves dues passions laborals i vitals: la farmàcia i l’art, i per aquest motiu vaig triar un recinte on inicialment rentaven la llana de les ovelles. Després del procés de neteja, recollien l’aigua en atuells i, quan l’aigua s’evaporava, al fons hi quedava un pòsit de greix, la lanolina, substància que s’utilitzava en farmàcia».
El projecte de transformació, dissenyat per Jordi Badia, es planteja en contraposició a una àrea densa i atapeïda d’edificis moderns, tecnològics i cridaners. D’entrada, un bosc frondós, ple de pollancres, roures i camins estrets, esdevé l’espai de transició cap al centre d’art, un filtre de la velocitat i del temps que permet deixar enrere el ritme i el soroll de la ciutat i predisposar-nos per a l’experiència artística. Alhora, el jardí permet salvar els 1,5 metres de desnivell que hi ha entre les antigues naus, construïdes sobre els terrenys originals, i els carrers de l’entorn, urbanitzats segons el Pla Cerdà.
Al centre, les dues naus conservades de Can Framis i un nou volum de formigó que les uneix delimiten un ampli pati d’accés al museu. Les façanes antigues, sense un valor arquitectònic destacat, han estat revestides amb morter de calç, el qual reforça la unitat de conjunt per la seva semblança cromàtica amb el formigó vist de la nova peça. D’altra banda, aquesta actuació permet veure i entendre la construcció de les naus i les intervencions que han patit al llarg del temps i, per tant, en fa visible la història.
Més informació a “El patrimoni industrial del Poblenou”
