UNA IMMERSIÓ EN L’ARQUITECTURA DE SERT I ELS ARQUITECTES DEL GATCPAC

La Generalitat de Catalunya de la primera meitat dels anys trenta és un govern compromès amb les necessitats socials. En aquell moment, les ciutats com Barcelona presenten, en les zones més humils, greus problemes d’higiene i salubritat, i el Govern de la República creu necessari i urgent fer èmfasi en les polítiques socials i de millora urbana. Encarrega diversos projectes al GATCPAC, el grup d’arquitectes que introdueix els criteris de l’arquitectura moderna al país, i es mostra obert a propostes innovadores per fer de les ciutats i els habitatges llocs on viure amb dignitat, pensant sobretot en la classe treballadora. Aquestes iniciatives donen lloc a projectes, tant urbanístics com residencials, que prioritzen la salubritat, la higiene i la socialització i que a més a més fan servir solucions constructives innovadores.

Amb els seus manifestos i reflexions, el GATCPAC replanteja d’arrel com ha de ser la professió de l’arquitecte. Es tracta d’un període en què l’arquitectura i l’urbanisme tenen un paper determinant en el desenvolupament del país. El racionalisme que introdueix el GATCPAC a Catalunya incorpora nous criteris i idees que s’estan forjant i portant a la pràctica en els països més avançats d’Europa. Alhora, es fixen en l’arquitectura vernacular i la construcció tradicional pròpies del país, les quals són, al cap i a la fi, funcionalisme pur.

GATCPAC. Arquitectura Moderna a Barcelona promou el coneixement del patrimoni arquitectònic que el GATCPAC i la seva cara més coneguda, Josep Lluís Sert, van deixar a la ciutat de Barcelona. Aquest plànol-guia reflecteix la importància que el GATCPAC ha tingut en el desenvolupament de la societat moderna i de la Barcelona que coneixem avui en dia.

Aquí es recullen tots els edificis del GATCPAC que s’han conservat fins a l’actualitat.

  • El GATCPAC

    El GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) el formen un grup de joves i inquiets arquitectes que, bel·ligerants contra l’estil arquitectònic imperant al país durant els anys vint, replantegen l’arquitectura catalana del segle XX. No és casual que pocs mesos abans de començar l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, ells inaugurin, a les Galeries Dalmau, la seva pròpia exposició anomenada Arquitectura Nova, en contraposició a l’estil anacrònic de la majoria d’edificis de l’Exposició Internacional. Allà, hi exposen els seus primers projectes, influenciats pels nous corrents arquitectònics que sorgeixen a Europa.

    Fruit d’un viatge en grup per Europa, alguns integrants del GATCPAC són testimonis directes de la nova arquitectura racionalista d’avantguarda. Aquest moviment es basa en el funcionalisme ―la funció de l’edifici ha de determinar la forma― i prescindeix de tot allò superflu com l’ornamentació. L’aparició de nous materials i tecnologies aplicades a la construcció, que permeten la producció industrial estandarditzada, també aporten avantatges i innovacions a l’arquitectura.

    El moviment s’estén a la resta de l’Estat i desperta l’interès d’arquitectes de tot Espanya. Alguns d’ells creen el GATEPAC, que s’organitza en tres seccions i hi incorpora el grup català: Grupo Centro amb seu a Madrid, Grupo Norte amb seu a Bilbao i Grupo Este (GATCPAC) amb seu a Barcelona.

    El Govern català de la República, amb la voluntat de modernitzar el país, treballa en polítiques de millora social i de les condicions de vida i laborals de la classe treballadora. En aquest context polític, el GATCPAC esdevé el braç tècnic del Govern i posa en pràctica els principis d’aquesta nova arquitectura. Així doncs, els seus projectes principals es conceben amb l’objectiu de millorar les condicions de salubritat i habitabilitat de les ciutats i dels habitatges.

    A escala urbana proposen el Pla Macià (1932-1934), un nou pla urbanístic per a la ciutat de Barcelona desenvolupat amb Le Corbusier, que replanteja l’Eixample de Cerdà amb l’objectiu de respondre a les necessitats socials del moment i de sanejar el nucli antic. També proposa millorar la comunicació amb les platges del delta del Llobregat on estudien la creació de la Ciutat de Repòs i de Vacances destinada sobretot a la classe treballadora.

    D’altra banda, aprofundeixen en qüestions d’habitatge i d’edificis sanitaris en relació a la salubritat i la higiene i redefineixen els mínims acceptables per la societat del segle XX. Els problemes concrets del seu entorn immediat (Barcelona i Catalunya) els serveixen per reflexionar i trobar respostes extrapolables a problemes comuns arreu del món.

    La seva determinació en difondre aquestes noves idees els porta a editar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea, nexe d’unió de tots els grups del GATEPAC, en què, a més de publicar-hi projectes i manifestos sobre arquitectura i urbanisme, hi publiquen articles sobre altres àmbits artístics (pintura, cinema, disseny, entre d’altres). A més a més, obren el local expositiu i de venda MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivenda Actual) al passeig de Gràcia on exposen mobiliari i elements de disseny basats en el Moviment Modern.

    Un cop esclata la Guerra Civil, l’activitat del GATCPAC minva considerablement, ja que la majoria dels projectes en què treballen depenen de l’administració pública. El 1937 es publica l’últim número de la revista AC i el 1939 es tanca el local MIDVA. Amb el canvi polític, a molts integrants del GATCPAC els és prohibida l’activitat professional a Espanya i opten per l’exili.

    Després de la Guerra Civil, el debat i la investigació sobre l’arquitectura van trigar reactivar-se. No és fins el 1951 que es funda el Grup R, col·lectiu que agrupa arquitectes de diverses generacions (Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Josep Martorell, Antoni de Moragas, entre d’altres) amb la voluntat de continuar el llegat del GATCPAC i de tornar a establir vincles internacionals.

  • JOSEP LLUÍS SERT I LÓPEZ

    (Barcelona, 1902 – Barcelona 1983)

    Fill d’una família de l’alta burgesia catalana relacionada amb el món de l’art (el pintor Josep Maria Sert és oncle seu) i els ambients intel·lectuals, al llarg de la seva vida seguirà cultivant aquestes relacions i, entre molts d’altres, Joan Miró, Alexander Calder i Pablo Picasso seran grans amics seus

    • 1923-1929        Estudia a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona
    •          1927        Viatja a París on coneix l’obra de Le Corbusier
    •          1929        Acaba la carrera i s’incorpora a l’estudi de Le Corbusier
    •          1930        Torna a Barcelona i rep els primers encàrrecs. Es constitueix el GATCPAC i Sert n’és l’artífex principal
    •          1932        Cofundador d’ADLAN (Amics De L’Art Nou), iniciativa que reforça els seus vincles amb la comunitat artística del país
    • 1936-1939        En plena Guerra Civil, dissenya amb Luis Lacasa el Pavelló de la República per a l’Exposició Internacional de París del 1937 Mentre dura la guerra s’hi queda exiliat
    •          1939        Després de la victòria feixista, se li prohibeix exercir d’arquitecte a Espanya i marxa als Estats Units
    •          1942        La publicació del llibre Can our cities survive? li obre les portes del món acadèmic. Comença a impartir classes a la Universitat de Yale i crea, juntament amb arquitectes, urbanistes i enginyers, la Town Planning Associates, que projecta plans urbanístics, molts d’aquests per a ciutats sud-americanes
    • 1947-1956        És nomenat president dels CIAM
    • 1953-1969        És nomenat degà de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Harvard i es trasllada a Cambridge, Massachussets
    •          1958        Funda un nou despatx d’arquitectura amb Huson Jackson i Ronald Gourley. A l’entorn de la Universitat de Harvard dissenya diversos edificis en els que reflecteix l’atmosfera mediterrània
    •          1976        És distingit amb la Medalla d’Or de l’Acadèmia d’Arquitectura de França
    •          1981        Obté la Medalla d’Or de l’American Institute of Architects, la Medalla de Oro concedida pel Consejo Nacional de Arquitectos de España i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

     

    Algunes de les obres més representatives:

    • 1930-1931        Edifici d’habitatges al carrer Muntaner (Barcelona)
    • 1932-1936        Casa Bloc (Barcelona), en col·laboració amb Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana
    • 1933-1934        Joieria J. Roca (actualment Tous) al Passeig de Gràcia, 18 (Barcelona)
    • 1933-1935        Dispensari Antituberculós, actualment CAP Lluís Sayé (Barcelona)
    • 1936-1937        Pavelló de la República, Exposició Internacional de 1937 (París, França, reconstruït el 1992 a Barcelona)
    •          1955        Estudi de Joan Miró, actualment part de la Fundació Pilar i Joan Miró (Palma de Mallorca)
    • 1958-1965        Centre Holyoke, Universitat de Harvard (Boston, Estats Units)
    •          1960        Ambaixada dels Estats Units (Bagdad, Iraq)
    • 1961-1963        Apartaments de la Universitat de Harvard (Boston, Estats Units)
    •          1964        Fundació Maeght (Saint-Paul-de-Vence, França)
    • 1966-1971        Cases a Punta Martinet, Eivissa
    • 1970-1975        Habitatges a Roosevelt Island i Yonkers, (Nova York, Estats Units)
    • 1972-1975        Fundació Joan Miró (Barcelona)

  • ARQUITECTES COAUTORS

    Josep Torres i Clavé

    (Barcelona, 1906 – Els Omellons, Lleida, 1939)

    Neix en el si d’una família benestant, fundadora del Foment d’Obres i Construccions. Des de jove mostra un gran domini del dibuix i la pintura

    •          1914        El seu pare, Raimon Torres Grau, mor prematurament. Jaume Torres Grau, oncle seu i arquitecte noucentista, tutela la seva formació i més endavant l’incorpora al seu estudi
    • 1926-1927        Estudia Arquitectura i coneix Josep Lluís Sert i Sixte Illescas. Amb ells, viatja a Itàlia per estudiar els mestres de la pintura
    •          1929        Acaba els estudis d’Arquitectura. Participa amb Josep Lluís Sert en l’exposició de les Galeries Dalmau Arquitectura Nova amb el projecte “Ordenació d’un poble de la costa”, un conjunt d’habitatges basat en conceptes renovats
    •          1930        Participa en la fundació del GATEPAC i de la revista AC, de la qual serà director. S’associa amb J.L. Sert i J.B. Subirana
    •          1931        Comença la seva participació en projectes que esdevindran obres mestres del racionalisme arquitectònic català: el Pla Macià de Barcelona, la Casa Bloc, el Dispensari Antituberculós i la Ciutat de Repòs i de Vacances
    • 1936-1937        S’intensifica la seva tasca per aplicar les idees progressistes a l’urbanisme i l’arquitectura. Com a fundador del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, reorganitza els serveis tècnics de l’Ajuntament de Barcelona i, com a director de l’Escola d’Arquitectura, renova la vella estructura acadèmica
    • 1938-1939        S’incorpora al front on mor en plena retirada de l’exèrcit republicà

     

    Joan Baptista Subirana Subirana

    (Rosario de Santa Fe, Argentina, 1904 – Barcelona 1978)

    És un dels pocs membres del GATCPAC d’origen humil

    •           1926       Es llicencia en Matemàtiques
    •           1930       Es titula en Arquitectura després d’haver cursat estudis a Barcelona, Madrid i Berlín. També esdevé doctor en Ciències Exactes. Enceta la carrera professional guanyant un concurs per la construcció d’un grup de cases barates a València, així com grups escolars a Madrid i Valladolid
    •           1931       Durant la seva estada a Berlin, treballa amb Walter Gropius
    • 1932-1938        És membre actiu i soci director del GATCPAC. Col·labora amb Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé fins a l’esclat de la Guerra Civil
    • 1931-1932        Amb Fernando García Mercadal organitza l’Exposició Internacional d’Escoles Modernes
    •          1933        També amb Garcia Mercadal realitza el projecte de platges populars de Jarama, a Madrid, inspirat en el de la Ciutat de Repòs i de Vacances
    •          1934        Participa en la política d’organització hospitalària comarcal de Catalunya i fa projectes de reforma i ampliació de diversos hospitals, alguns en col·laboració amb Josep Torres Clavé
    •          1939        Després de la Guerra Civil es queda a Barcelona, acaba els projectes interromputs del GATCPAC i reprèn la seva carrera professional malgrat les dues ordres d’expulsió que pesen sobre ell per col·laboració amb el Govern de la República

     

    Luis Lacasa Navarro

    (Ribadesella, Astúries, 1899 – Moscou, Rússia, 1966)

    Tot i no ser membre del GATCPAC, contribueix en la introducció del moviment racionalista a Espanya i se’l considera membre de l’anomenada Generació del 25

    •           1921       Obté el títol d’arquitecte a l’Escola de Madrid i amplia estudis d’urbanisme a la Bauhaus de Weimar (Alemanya)
    • 1926-1932        Amb Manuel Sánchez Arcas guanya concursos per la construcció d’hospitals i de l’Institut Rockefeller, mostra de la combinació de principis racionalistes i pràctiques constructives tradicionals
    • 1925-1930        Membre de l’organització de l’11è Congrés Nacional d’Arquitectura i el 1r Congrés Nacional d’Urbanisme. Participa en la creació del Colegio de Arquitectos de Madrid. Fa amistat amb Alberto Sánchez, Federico García Lorca i Luis Buñuel. Membre fundador de l’Alianza de Intelectuales Antifascistas para la defensa de la Cultura
    • 1928-1932        Construeix el nou edifici per a la residència d’estudiants a la Ciutat Universitària de Madrid
    •          1937        Realitza, juntament amb Josep Lluís Sert, el Pavelló d’Espanya a l’Exposició de París
    •          1939        Amb la instauració del règim franquista, Lacasa és sancionat amb la suspensió total de l’exercici de la professió en tot el territori nacional i s’exilia a Moscou, on viu fins a la seva mort

  • ALTRES ARQUITECTES SIGNIFICATIUS DEL GATCPAC

    Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 1903 – 1986)

    • 1922-1928        A la universitat coneix Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i altres futurs membres del GATCPAC. Treballa amb Josep Goday i Jaume Torres Grau, arquitectes noucentistes. En acabar la universitat crea despatx amb Josep Lluís Sert
    •          1929        Participa en l’exposició Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau amb un projecte d’estació per a un aeroport. Participa en la fundació del GATCPAC. Rep l’encàrrec de la Casa Vilaró, un dels primers exemples d’arquitectura moderna
    •          1930        Assisteix a les reunions constituents del GATEPAC i entra en la junta directiva
    •          1935        Dimiteix com a soci directiu del GATCPAC
    • 1934-1935        Projecta l’edifici d’habitatges del carrer de Pàdua, un exponent de la modernitat Després de la Guerra Civil, la seva activitat professional minva dràsticament

    Germà Rodríguez Arias (Barcelona, 1902 – 1987)

    •          1929        Intervé en la fundació del GATCPAC. Viatja a Eivissa, es fixa en l’arquitectura rural i introdueix l’interès per l’arquitectura tradicional en els criteris del GATCPAC
    • 1930-1931        Construeix l’edifici Rodríguez Arias, dissenyat per a la seva família
    • 1933-1934        Projecta l’edifici Astòria, la façana del qual recorda l’estil de la Bauhaus
    • 1935-1940        Amb Ricard de Churruca dissenya el conjunt d’habitatges situat entre la Diagonal i els carrers d’Enric Granados i París
    •          1939        Després de la Guerra Civil s’exilia i acaba a Xile. Allà segueix desenvolupant la seva carrera professional i arriba a treballar per Pablo Neruda, que li encarrega diversos projectes
    •          1956        Torna a Eivissa on s’instal·la i treballa

    Passa els últims anys a Barcelona

    Ricard de Churruca (Manila, Filipines, 1900 – Barcelona, 1963)

    •          1928        Projecta el Gran Hotel Atlántico de Cadis
    •          1929        Intervé en la fundació del GATCPAC
    •          1930        Construeix la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via
    •          1931        Amb Germà Rodríguez Arias, dissenya la casa unifamiliar de la plaça de Mons
    •          1935        Dissenya l’edifici d’habitatges del carrer Iradier
    • 1935-1940        Amb Germà Rodríguez Arias construeix l’edifici situat entre la Diagonal i els carrers d’Enric Granados i París

    Després de la Guerra Civil es dedica a activitats empresarials

    Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 – 1966)

    Les seves primeres obres com arquitecte són d’estil noucentista

    • 1926-1929        Realitza el vestíbul de l’Estació de França de Barcelona i el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional
    • 1931-1935        Influït pel Racionalisme, esdevé membre directiu del GATCPAC

    Seguint criteris racionalistes dissenya la Casa Espona (1934-35), la Casa Cardenal (1935-40) i la casa unifamiliar de Can Móra (1935)  Després de la Guerra Civil torna a fer arquitectura d’influència renaixentista

    Ricard Ribas i Seva (Barcelona, 1907 – 2000)

    •          1933        S’afilia al GATCPAC. Amb Francesc Perales, dissenya un prototip de parada de flors per a la Rambla
    •          1934        Treballa com a manobre en el prototip de “caseta i hortet” realitzat al passeig de Torras i Bages
    •          1935        Realitza l’edifici d’habitatges del carrer Balmes, 166-168, de clar estil racionalista

    Quan s’apropa la Guerra Civil, les definicions polítiques s’accentuen i es desvincula del GATCPAC. Es desmarca també de la relació d’alguns familiars amb la Falange

    •          1936        Opta per l’exili i viu i treballa a Milà, París, Bogotà i Buenos Aires
    •          1949        Es casa a l’Uruguai
    •          1952        Torna a Espanya

    Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913 – 1989)

    De molt jove ja col·labora en projectes com el Pla Macià i la Ciutat de Repòs i de Vacances de Castelldefels

    •          1931        Forma part del grup fundador del MIDVA
    •          1932        Col·labora al despatx de Josep Lluís Sert
    •          1933        Encara estudiant, assisteix al congrés CIAM celebrat en un creuer de Marsella a Atenes
    •          1936        Treballa a l’estudi de Le Corbusier a París
    •          1937        Torna a treballar amb Josep Lluís Sert en el projecte del Pavelló de la República de París
    •          1938        S’exilia a l’Argentina i realitza projectes d’arquitectura i de disseny de mobiliari
    • 1953-1960        Des de l’Argentina projecta la casa La Ricarda, al Prat del Llobregat
    •          1962        Amb Josep Puig Torné realitza el Canòdrom Meridiana
    •          1963        També amb Puig Torné projecta l’edifici Mediterrani
    • 1975-1980        Dissenya el Tribunal Constitucional de Madrid