L’EVOLUCIÓ URBANA DE BARCELONA I EL CREIXEMENT DE LA XARXA DE MERCATS

Tot al llarg de la història els mercats han estat, aquí i arreu, una part important de la vida de les ciutats, els indrets on tenien lloc les transaccions comercials, tant d’aliments com d’altres tipus de productes. Mentre els artesans es concentraven en determinades zones de les ciutats, agricultors, ramaders i altres comerciants es reunien en llocs més específics: els mercats.

A Barcelona, durant segles, entrar productes a la ciutat emmurallada implicava pagar impostos, i això va provocar que els mercats s’acabessin establint a l’exterior de les portes de la ciutat. A la Bàrcino romana, per exemple, hi havia un mercat a l’emplaçament de l’actual plaça de l’Àngel, just davant d’una de les portes de la muralla. Segles més tard, al pla de la Boqueria, just a l’exterior de la primera muralla medieval que corria paral·lela a les Rambles, s’hi van instal·lar també diversos punts de venda.

Els primers mercats, per tant, són a l’aire lliure, en espais oberts o places ―d’aquí que, en català, la paraula plaça també es faci servir per designar el mercat―, i es munten i desmunten cada dia, però a mesura que els emplaçaments es consoliden es construeixen estructures més permanents que els aixopluguen i protegeixen del vent i el sol. A la regió mediterrània els mercats coberts ja apareixen a l’edat mitjana, tot i que fins al segle xix no es generalitzen.

La història de l’actual xarxa de mercats municipals de Barcelona comença a la dècada del 1840, quan, després de les bullangues del 1835 i gràcies a la llei de desamortització de Mendizábal (1836), s’obren els mercats de Sant Josep (la Boqueria, 1840) i de Santa Caterina (1848) on prèviament hi havia hagut dos convents.

Pocs anys després, el 1859, s’aprova el projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà i el seu desenvolupament propicia la construcció dels primers grans mercats d’estructura metàl·lica: el Born (1876), Sant Antoni (1882) i la Concepció (1888). En paral·lel, diversos municipis del pla de Barcelona, que encara no havien estat incorporats al terme municipal de la ciutat, construeixen també els seus propis mercats. Tant Sants (Hostafrancs i Nou), Sant Gervasi (Galvany), Gràcia (Llibertat i Abaceria) i Sant Martí de Provençals (Clot i Poblenou) com el barri de la Barceloneta aixequen els seus mercats entre la dècada del 1880 i finals del segle xix. Aquesta primera etapa de construcció de grans mercats es tanca a principis del segle xx amb l’obertura dels de Sarrià, Sant Andreu i el Ninot. La gran majoria d’aquests mercats, construïts amb esveltes estructures metàl·liques i vidre, són de grans proporcions i ajuden a monumentalitzar els barris on s’emplacen.

Diverses ciutats europees també desenvolupen la seva xarxa de mercats municipals durant els mateixos anys que Barcelona, però, en la gran majoria dels casos, abans d’arribar a mitjan segle xx comencen a entrar en decadència i les antigues estructures són enderrocades o reconvertides per acollir nous usos. Barcelona, en canvi, no només els manté oberts sinó que, a més, durant el franquisme dobla el nombre de mercats municipals. Entre la dècada de 1950 i la de 1970 l’arribada massiva d’immigrants provinents d’arreu d’Espanya fa que la població de la ciutat augmenti en unes 500.000 persones, fins a arribar a 1.750.000 habitants. Aquest fort creixement demogràfic provoca la ràpida construcció de nous barris residencials, molts d’ells mancats de serveis bàsics i equipaments públics, però abastits per nous mercats, generalment molt més modestos que els primers.

Malgrat aquesta segona etapa de construcció de mercats, a partir dels anys setanta aquests van perdent capacitat d’atracció. La manca de polítiques de manteniment i renovació de les infraestructures i l’aparició de múltiples cadenes de supermercats i hipermercats n’allunyen el públic habitual. D’altra banda, la incorporació progressiva de la dona al món laboral i la generalització de les neveres a les llars provoquen que, per a moltes famílies, anar a comprar al mercat deixi de ser una activitat diària.

Amb la recuperació de la democràcia, l’Ajuntament ha de prendre decisions importants respecte a la política comercial municipal. Com va passar en altres ciutats, es podria haver optat per assumir la decadència de la xarxa, creure que era un sistema obsolet i anar reduint progressivament el nombre de mercats. En canvi, Barcelona aposta per l’opció contrària. L’any 1986 es redacta el Pla especial de l’equipament comercial alimentari (PECAB) i es comencen a valorar els mercats no només per l’intercanvi comercial que permeten sinó també per les relacions humanes que activen, la vertebració territorial que exerceixen, la vida comercial que aglutinen al seu entorn i el valor patrimonial dels edificis. A més, el petit comerç propi dels mercats també genera més ocupació i de més qualitat que no pas les grans superfícies (autoocupats vs contractats).

Així, amb el ple convenciment que cal preservar i fomentar aquestes qualitats, l’any 1991 l’Ajuntament crea l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) per recuperar els mercats i convertir-los en moderns equipaments comercials. D’acord amb aquests objectius, durant les darreres dècades més de la meitat dels mercats han estat completament renovats, fet que normalment implica la rehabilitació de l’estructura original, la modernització de les infraestructures ―parades i serveis logístics― i la promoció de nous serveis ―supermercats, compra en línia, lliurament a domicili, aparcament per a clients, wifi, etc.―. A més de la política de renovació, que continua endavant amb nous projectes en marxa, els últims anys també s’ha obert un mercat nou (el de Fort Pienc, l’any 2003) i se n’han tancat dos (primer el del Carme, situat a la part baixa del Raval, el 2006, i després el de Vallvidrera, el 2009).

Tanmateix, el repte continua sent com adaptar-se als temps i seguir sent atractius per al públic sense deixar de ser el que són, mercats d’alimentació. Precisament el Pla Estratègic 2015-2025 pretén respondre a la necessitat de renovar el model per fer front a noves dinàmiques econòmiques, socials i tecnològiques.

  • L’ARQUITECTURA DELS MERCATS

    La diversitat arquitectònica dels mercats de Barcelona és un reflex de la història de la ciutat i de l’evolució de les tècniques constructives: des de les elegants arquitectures de ferro pròpies dels mercats històrics fins a les estructures de formigó armat tan característiques dels mercats dels barris construïts als anys seixanta i setanta.

    Primers mercats (mitjan segle XIX)

    Els dos primers mercats municipals de Barcelona, el de Sant Josep o la Boqueria i el de Santa Caterina, presenten unes característiques que els diferencien de tots els que vindran després. Del mercat de la Boqueria destaca la plaça neoclàssica, porticada, amb grans columnes jòniques, que l’envolta en tres dels seus costats. Del de Santa Caterina, la façana blanca amb la successió d’arcs d’entrada i la balustrada contínua de coronament superior.

    Mercats de ferro i obra de fàbrica (finals del segle XIX – inici del segle XX)

    L’aprovació i el desenvolupament de l’Eixample d’Ildefons Cerdà propicia el veritable desplegament de la xarxa de grans mercats coberts.

    Els primers es construeixen durant l’últim quart del segle xix i principis del segle xx sota la influència de l’arquitectura del ferro provinent d’Anglaterra i França. Tots ells presenten esveltes estructures de ferro forjat, amplis i diàfans espais interiors, cobertes gairebé sempre ceràmiques i façanes on els murs de pedra i totxo, sovint finament treballats, es combinen amb obertures recobertes amb làmines de fusta per tamisar la llum però deixar-hi córrer l’aire.

    Mercats de formigó (mitjan segle XX)

    Després d’unes dècades durant les quals gairebé no s’obren nous mercats, ja en ple franquisme es produeix un nou creixement de la xarxa. A diferència dels precedents, aquests són de dimensions més reduïdes i, en lloc d’estructures metàl·liques, fan servir el material de construcció més característic del segle xx, el formigó armat. Solen ser edificis menys interessants des d’un punt de vista arquitectònic, però en alguns destaquen les textures de les façanes de formigó o les lluernes de les cobertes.

    Mercats d’estructures diverses i grans remodelacions (inici del segle xxi)

    La política de modernització i posada al dia dels mercats municipals es fa a partir d’uns objectius generals comuns. Això no obstant, cada mercat requereix una actuació particular, adequada a les característiques de l’edifici i l’entorn, i això implica importants diferències entre els diversos projectes. En alguns casos s’hi han fet intervencions més superficials, de manteniment i actualització, i en altres s’hi han dut a terme obres molt més importants, com en el cas de Sant Antoni. També hi ha alguns casos on el mercat ha mantingut l’emplaçament però s’hi ha fet un edifici tot nou.

  • ELS MERCATS NO ALIMENTARIS

    Les primeres referències al mercat dels Encants daten del segle xiv, però no és fins al 1928 que se situa al nord de la plaça de les Glòries Catalanes. I allà s’hi està com un mercat brocanter a l’aire lliure durant gairebé cent anys. El mercat es fa tan popular ―rep uns 100.000 clients setmanals― que es converteix en un mercat únic per al reciclatge i la venda d’articles d’ocasió.

    L’any 2013 s’inaugura el nou edifici que acull el mercat, al costat sud de la plaça. El projecte vol mantenir la sensació de compra a l’aire lliure i per això preveu un gran espai obert, però aixoplugat per una singular coberta. Sota seu, les parades del mercat s’organitzen a partir d’unes plataformes amb un pendent suau que s’entrellacen i delimiten un gran espai central, on es fa la subhasta a primera hora del matí. L’element més especial, però, és la coberta. Sostinguda a 25 metres d’alçada per unes esveltes columnes, la seva cara inferior, com un mirall, reflecteix la llum i el paisatge de l’entorn i genera un curiós joc de reflexos entre l’interior i l’exterior del mercat.

    El projecte del nou mercat dels Encants forma part de la transformació general de la plaça de les Glòries, lloc que segons Ildefons Cerdà havia d’esdevenir el nou centre de la metròpolis, ja que és el punt on es creuen les tres avingudes principals: la Diagonal, la Meridiana i la Gran Via.

    Barcelona, però, disposa d’altres mercats especialitzats, com el Dominical i els Encants de Sant Antoni, els quals, després de passar per diversos emplaçaments al llarg dels segles xix i xx, el 1936 s’instal·len definitivament on encara són avui en dia.

    Els Encants de Sant Antoni ofereixen principalment roba i complements, mentre que el mercat Dominical, visitat cada diumenge per més de 20.000 persones, està especialitzat en llibres de vell i d’ocasió, revistes, còmics, postals, cromos, segells i productes multimèdia.

    La reforma del mercat de Sant Antoni i la creació de la superilla al seu entorn ha suposat la reordenació de les parades i els espais destinats a aquests dos mercats.

    Finalment, les parades de flors de les Rambles també són considerades un mercat especialitzat a l’aire lliure, tot i que depenen del mercat de la Boqueria. Es té constància que al segle xiii ja hi havia venedores de flors a la Rambla, però no és fins mitjan segle xix que s’hi estableixen les primeres parades. Originalment les parades simplement disposaven de cavallets i taulons de fusta, que al vespre es recollien i d

  • DADES ESTADÍSTIQUES

    Barcelona

    Població: 1.620.000 habitants (2018)

    Superfície: 101,4 km2

    Densitat de població: 15.990 hab./km2

     

    Xarxa de mercats municipals

    39 mercats d’alimentació

    4 mercats no alimentaris

    278.670 m2 de superfície edificada

    117.400 m2 de superfície comercial

    2.191 establiments comercials

    7.500 treballadors

    68 milions de visitants l’any

    El 80% dels visitants hi accedeixen a peu

    1.000 milions d’euros anuals de facturació

    8% de la facturació total del conjunt de comerç minorista de la ciutat

  • MERCABARNA

    Antigament, tant a Barcelona com a la majoria de ciutats, els mercats majoristes estaven situats als centres urbans. A la capital catalana el Mercat Central de Fruites i Hortalisses es trobava al mercat del Born (reconvertit en Centre de Cultura i Memòria segons projecte d’Enric Sòria i Rafael Cáceres i inaugurat el 2013), el Mercat Central del Peix estava emplaçat al carrer Wellington, a tocar de la Ciutadella (i enderrocat el 1992), l’Escorxador era on ara hi ha el parc de Joan Miró (dissenyat per Beth Galí i inaugurat el 1983) i el mercat de la Flor s’ubicava al Palau de l’Agricultura de l’Exposició Universal de 1929 (edifici que actualment acull la Ciutat del Teatre de Montjuïc, amb el Teatre Lliure i el Centre de Dansa «Mercat de les Flors»).

    No obstant això, a mesura que la ciutat creix els diferents mercats majoristes comencen a tenir problemes, tant de capacitat com de logística i transport. Per tant, per garantir el funcionament eficient i responsable de la cadena de proveïment d’aliments frescos, el 1967 es crea Mercabarna, el gran mercat central majorista d’abastiment de Barcelona, situat a la Zona Franca, on gradualment els diferents mercats centrals es traslladen.

    El 1971 s’hi instal·la el primer, el Mercat Central de Fruites i Hortalisses, i posteriorment el segueixen l’Escorxador (el 1979), el Mercat Central del Peix (el 1983) i el Mercat Central de la Flor (el 1984). També durant la dècada dels vuitanta es construeix el Pavelló Polivalent, un recinte que agrupa empreses dedicades a la comercialització a l’engròs de productes elaborats i semielaborats, i s’urbanitza la totalitat de la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC), amb centenars d’empreses especialitzades en logística, manipulació, conservació, envasament, proveïment i distribució d’aliments.

    Avui en dia Mercabarna és una gran ciutat alimentària de més de 90 hectàrees que funciona les 24 hores del dia amb l’objectiu de garantir l’aprovisionament d’aliments frescos a gairebé 10 milions de ciutadans. Diàriament hi accedeixen 23.000 persones i 14.000 vehicles, i el volum total de negoci anual ascendeix a 28 milions d’euros. Aquestes dimensions i la tendència cap a un món cada cop més globalitzat condicionen forçosament la producció alimentària a Catalunya i el tipus d’agricultura que s’hi desenvolupa. Actualment el 60% dels aliments que consumim són importats, i el gran repte de futur hauria de ser implementar polítiques agroalimentàries que impulsin la producció, la distribució i el consum d’aliments ecològics, estacionals i de proximitat. És a dir, caldria apostar per la sobirania alimentària tot reforçant el paper de Mercabarna a favor del teixit social i econòmic local.

  • LLISTAT

    Ciutat Vella

    La Boqueria i Santa Caterina van ser els dos primers mercats oberts a la ciutat, abans que s’enderroqués la muralla i es projectés l’Eixample.

    Anys més tard, el mercat del Born va ser el primer gran exemple d’arquitectura del ferro a Barcelona. Entre 1921 i 1971 va funcionar com el mercat majorista de fruita i verdura de la ciutat, però amb l’obertura de Mercabarna, l’activitat es va traslladar allà. Actualment el Born és un centre cultural i de memòria on es poden observar les restes de la ciutat medieval arrasada a principis del segle xviii, després de la derrota a la guerra de Successió (1701-1714).

     

    Eixample

    El projecte d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample de Barcelona (1859) preveia que per cada grup de 10 x 10 illes la central tingués un mercat i altres equipaments públics. Això mai va ser exactament així, però no obstant el districte disposa de cinc mercats distribuïts homogèniament, que van des del més gran de la ciutat (Sant Antoni) al més recent i, alhora, un dels més petits (Fort Pienc). A més, quatre d’aquests mercats (Sant Antoni, Concepció, Sagrada Família i Fort Pienc) es troben en illes (o superilles) amb una àmplia varietat d’equipaments públics que aglutinen una rica vida social al seu entorn.

     

    Antics municipis

    La majoria dels antics municipis del pla de Barcelona no es van agregar al terme municipal de la ciutat fins al 1897 (Horta ho farà el 1904 i Sarrià, el 1921). Però mentre encara eren poblacions independents, la majoria d’elles ja aixecaren els seus propis mercats municipals, tot seguint l’estil del moment, basat en esveltes estructures de ferro i espais d’àmplies dimensions.

    Més endavant, ja en ple segle xx, el desenvolupament d’aquests barris va fer que s’hi construïssin més mercats per donar servei a les noves zones residencials.

    SANTS

     

    SARRIÀ

     

    SANT GERVASI

     

    GRÀCIA

     

    HORTA

     

    SANT ANDREU

     

    SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

     

    Nous barris

    Entre les dècades de 1950 i 1970 Barcelona experimentà un gran creixement per causa de la immigració provinent d’arreu d’Espanya. La necessitat d’abastir la nova població obrí la segona gran etapa de construcció de mercats a la ciutat, durant la qual se n’inauguraren més d’una vintena. Gairebé tots van ser fets amb formigó armat i tenen unes dimensions més modestes (menor alçada, menys superfície i no tantes parades) que les dels grans mercats de finals del segle xix. Alguns d’ells han estat recentment remodelats o, fins i tot, refets de nou.

     

    Mercats no alimentaris

    A més dels mercats d’alimentació, Barcelona disposa de diversos mercats no alimentaris però especialitzats en algun tipus de producte: els Encants (Fira de Bellcaire) és el gran mercat brocanter i de segona mà; els Encants de Sant Antoni estan especialitzats en productes tèxtils; el Dominical de Sant Antoni basa la seva activitat en llibres, revistes, cromos, postals, pel·lícules i videojocs; i les parades de flors de la Rambla, organitzades com un mercat més, es dediquen a flors i plantes, tal com el seu nom indica.

    • Encants. Fira de Bellcaire
    • Encants de Sant Antoni
    • Dominical de Sant Antoni
    • Flors de la Rambla

  • BIBLIOGRAFIA RELACIONADA

    Els mercats de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1992

    Mercats de Barcelona. Institut Municipal de Mercats de Barcelona i Angle Editorial. 2007

    Barcelone, la ville des marchés / Barcelona, la ciudad de los mercados. Mon Cher Watson. 2015

    Mercats. L’experiència de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2015

    Mercats de Barcelona. Segle XIX. Ajuntament de Barcelona. 2016

    Mercats de Barcelona. Segles XX i XXI. Ajuntament de Barcelona. 2018