• Adreça: Parc de Montjuïc s/n
• Projecte: Josep Lluís Sert. 1968-1975

Situat a mitja altura de la falda de Montjuïc, la Fundació Miró representa un dels centres d’art més importants de la ciutat de Barcelona.

Joan Miró volia obrir una Fundació que no fos només un contenidor de la seva important col·lecció sinó que acollís també exposicions temporals d’altres artistes i esdevingués un centre d’agitació cultural i de difusió de l’art jove emergent.

La Fundació és una institució artística que s’idea a partir del treball conjunt entre Joan Miró, l’artista, i Josep Lluís Sert, l’arquitecte.

L’últim gran projecte de Josep Lluís Sert és un dels millors exemples de la simbiosi entre el racionalisme de l’estil internacional i l’arquitectura mediterrània.

Així, d’una banda, la funció determina la forma de l’edifici i, de l’altra, l’esquema compositiu s’organitza al voltant d’un pati central tot conformant dos cercles concèntrics conceptuals, en què l’interior acull la circulació dels visitants i l’exterior, els espais d’exposició.

Aquest museu suposa un gran exemple de com guiar l’experiència del visitant a partir d’estratègies i elements arquitectònics. La combinació d’espais d’alçada simple i alçada doble i l’obertura de perspectives i eixos visuals entre diversos espais del mateix museu fan que el visitant, sense ni tan sols ser-ne conscient, segueixi un itinerari concebut i definit per explicar l’obra exposada.

La relació entre l’interior i l’exterior, entre el museu i el seu entorn, és tan forta que és fa difícil determinar-ne els límits. A més, l’esforç per fer entrar llum natural a la pràctica totalitat de les sales de l’edifici es fa palesa amb una ràpida mirada a la coberta de l’edifici, poblada de lluernes.

Més informació a “Arquitectura Moderna a Barcelona. 1950-1975”